Una immigrant que arriba tard

Visc les noves tecnologies de lluny, m'atabala el ritme frenètic al que creixen, de sobte apareixen nous programes informàtics, diferents formats de música, video, cada dia neix un virus, el que és nou avui demà queda obsolet, ... Ens trobem en un camp en continua renovació que requereix un reciclatge diari i que exigeix un aprenentatge continu.

El meu primer ordinador va ser un spectrum zx, funcionava amb una cinta de cassette, deuria tindre 11 anys, però no va ser fins el 17 anys en que aprendria a l'escola a fer servir un ordinador, llavors no existia internet. Així que vaig trigar un temps en fer servir un ordinador com a eina de treball, i la meva visió sobre ell no ha canviat, no em comunico a través de l'ordinador, no visc darrere d'un teclat, el meu joc preferit continua sent el come-cocos, puc afirmar que sóc una immigrant digital.